Van arribar els obrers i el senyor Batlle. Tractors i màquines, tot era a punt per començar a tallar els arbres.

S’acostaren a la trampa. El Marc, la Paula i en Dani estaven amagats darrera la roca que era tan alta que, els obrers i el senyor Alcalde, amb els tractors i les màquines, no els podien veure.

En Difo, la Difa i en Trufo també eren amagats entre les fulles.

Tot i tothom estava a punt per a l’atac.

Quan van començar a tallar els arbres, de sobte, es va formar una gran tormenta: el cel es va fer fosc i bufava un vent fortíssim, els arbres es bellugaven amb una dansa molt moguda que deixava caure les fulles dibuixant núvols juganers que ho cobrien tot.

Llamps, llamps i més llamps. Trons, trons i més trons!

Els nens i els follets van sortir corrents dels seus amagatalls, els obrers i el senyor Alcalde, cames ajudeu-me, corrien per aixoplugar-se tots morts de por.

Els follets van tenir una gran idea. Van convidar, alhora, els nens, els obrers i el senyor Alcalde a aixoplugar-se a casa seva.

Els van preparar una tassa de xocolata desfeta ben calentona per escalfar-se i tranquilitzar-se.

Aquest gest va agradar molt al senyor Alcalde i es va fer molt amic dels follets i dels nens. Tan amic, que va decidir de no continuar tallant els arbres tan bonics del bosc.

Tots van esdevenir per sempre molt, molt amics.

Vols un altre final?
Prem la fletxa i tria.