Llavors els pares van pensar que potser els seus fills tenien raó i que havien de fer alguna cosa.

Van anar a parlar amb l’alcalde i li van recordar que també ell i els seus fills s’ho havien passat molt bé jugant, banyant-se al rierol i gaudint dels animalets que hi viuen al bosc.

Li van dir:

- Si fem malbé a aquest lloc, destruirem el medi ambient i...a on aniran a viure els animalons? A on ens banyarem a l’estiu? On jugaran els nostres fills?

Però tot i així, l’alcalde no ho tenia gaire clar. Aleshores, el pare de la Paula va proposar:

- Per què no fem una votació?

- D’acord. Va dir l’alcalde.

I van penjar un bàndol a totes les botigues de Sant Feliu de Torroella que deia:

“Esteu tots convidats a participar de la votació que es durà a terme a l’ajuntament el proper diumenge 15 de novembre a partir de les 9 hores”.

EA la fi va arribar el gran dia. Els nens, els follets i els animals estaven molt nerviosos esperant el resultat de la votació.

Quan van ser les 8 del vespre, l’alcalde va sortir al balcó i va dir que havia guanyat la proposta dels nens i que per tant, el bosc es quedaria com fins ara.

Tots van aplaudir i per celebrar-ho, van organitzar una gran festa a la que va assistir tot el poble, tots menys l’alcalde que s’havia quedat a casa seva molt empipat.

De cop, va sentir un soroll que venia de la finestra, es va apropar i va veure un ocellet que li deia:

- Psss, psss! Què et passa amic?

- Amic? M’ho dius a mi que he volgut destruir casa teva?

- Sí, sí, a tu !

- Estic molt enfadat perquè no m’he sortit amb la meva.

- Però s’ha fet una votació, oi?

- Sí, i què?

- Doncs... que sempre hem de respectar el que decideix la majoria.

L’alcalde va reflexionar durant una estoneta i va pensar que si hagués guanyat ell, també li hagués agradat que el respectessin. Aleshores va dir:

- I com ho podria arreglar?

- Vine, que t’ho diré a cau d’orella.

- Van estar parlant uns minuts i van sortir corrent cap el bosc.

- En arribar, tots es van espantar una mica, però de seguida l’alcalde els va tranquil.litzar:

- Perdoneu amics meus. Estic molt penedit de tot el que he dit i he fet i accepto la decisió de la votació.

Aleshores, nens, pares, animals i follets van cridar:

"Visca l’alcalde que ja torna a ser dels nostres! Visca! Visca!"

Vols un altre final?
Prem la fletxa i tria.