Els pares, després d’escoltar als nens, van pensar que els seus fills tenien tota la raó:

-No podem deixar que destrueixin el bosc!. Va dir una mare.

-El bosc és part de la nostra vida!. Si el deixem destruir, desapareixeran tots els nostres records !. Va dir un altre pare.

Després d’una bona estona van decidir, que havien de fer alguna cosa perquè el Sr. Alcalde no destruís el bosc.

-Ja ho sé !. Va dir en Marc, Podem fer una manifestació per tot el poble!

Com que a tothom li va agradar la idea, van decidir avisar a tots els veïns i als nens i les nenes del poble, per tal de convocar una manifestació amb una pancarta molt gran que digués:

- El bosc és la nostra vida! No el destruïu !

En un moment van omplir de cartells tota la ciutat, i al bosc el follets ajudats pels nens, van penjar un cartell molt gran que deia:

- Som l’últim bosc! Ajuda’ns a viure !

Tant i tant aldarull van fer que va venir gent dels pobles del voltant , i fins i tot van sortir a les notícies de totes les cadenes de la televisió.

El Sr Alcalde, espantat, va demanar de seguida parlar amb el portantveus de la manifestació i en Dani, La Paula i en Marc, ajudats pels seus pares ,van anar a parlar-ne. Després d’escoltar-los durant una bona estona, finalment i amb cara pensativa va dir:

-Potser teniu raó, m’heu convençut! . El bosc és tant important per la nostra vila com vosaltres dieu. D’acord, donaré ordre de que s’aturin les obres.

-Visca, visca!! Moltes gràcies Sr. Alcalde, van dir els nens.

Sense pensar -s’ho massa, van sortir disparats cap el bosc per comunicar als seus amics els follets i a tots els animals la bona notícia.

Per celebrar-ho, tots els vilatans i vilatanes, van organitzar una gran festa al bosc i van convidar a tothom, fins i tot al Sr Alcalde que va acceptar de bon grat.

I a partir d’aquell dia tothom, nens i nenes follets i animals van poder viure feliços, i el que és encara més important, van poder salvar aquell tros de natura tant important a les seves vides.

Vols un altre final?
Prem la fletxa i tria.